Escapada de 4 dies al Conflent

Després d'un parèntesi mooooolt llarg tornem a penjar una nova entrada al bloc d'en Xevi, la Sílvia, en Mer i en Maiol. Aquesta vegada podreu veure i gaudir d'una escapada de 4 dies que hem fet a la comarca veïna del Conflent.

El Conflent és una comarca de la Catalunya Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals. Aquesta comarca limita al nord amb la comarca occitana de la Fenolleda, a l'est amb el Rosselló, a l'oest amb el Capcir i la Cerdanya i al sud amb el Vallespir i el Ripollès. Té els seus orígens en l'antic comtat de Conflent.

Durant aquests quatre dies vam visitar Castelnou (Rosselló), Vernet, els Banys de Sant Tomàs, Sant Martí del Canigó, Vilafranca de Conflent i les Orgues d'Illa (Rosselló).

El nostre camp base va ser el poble de Fullà on vam trobar allotjament al camping le Rotjà.


1r dia: Castellnou (Roselló)

Abans d'arribar al càmping i de camí vam visitar el poble medieval de Castellnou i el seu castell. Aquest bonic poble es troba catalogat com un dels més bells de França.

El castell Vescomtal de Castellnou es va construir cap als anys 988-990 per ser capital militar i administrativa al vescomtat del Vallespir.

Ja cap a la tarda vam arribar al poble de Fullà on ens vam instal·lar còmodament al càmping amb unes fantàstiques vistes del Canigó.

2n dia: Vernet i banys de Sant Thomas

Pel matí decidim visitar el poble de Vernet i després a la tarda la intenció era agafar el Tren Groc des de Vilafranca de Conflent fins a Mont Lluís però resulta que la via estava en obres i fins al dia 26 d'abril no es reprenia el servei. Vaja doncs!

Tanmateix l'alternativa va estar molt bé ja que ens van aconsellar fer una visita als banys termals de Sant Tomàs amb la mainada, ja que hi podien entrar sense cap problema.

De tornada vam donar una volta pel poble de Fullà que té el privilegi de tenir unes vistes excepcionals al Massís del Canigó.

3r dia: Sant Martí del Canigó

Dissabte era el dia que teníem previst pujar a l'abadia de Sant Martí del Canigó, lloc emblemàtic de la catalanitat.

L'abadia de Sant Martí del Canigó es troba a 1.094 m d'altitud, darrere d'un aflorament rocós del massís del Canigó, a les altures del petit poble de Castell de Vernet, al Conflent. Fundada a la fi del segle X, es un lloc que va enfrontar-se a moltes dificultats al llarg de la història degut a la seva posició geogràfica.

Per pujar a Sant Martí del Canigó i baixar us recomano aquesta ruta circular. Val molt la pena.

Pujant trobem unes vistes espectaculars del poble de Vernet.

4t dia: Vilafranca de Conflent i les Orgues d'Illa (Rosselló)

L'últim dia, ja amb l'enyorança d'haver de marxar, ens decidim per visitar Vilafranca de Conflent ja que s'hi feia una trobada gegantera amb les colles del Principat de Vic, Sant Celoni i Navarcles. Malgrat que el dia no va acompanyar gaire vam disfrutar molt de la vila emmurallada de Vilafranca.

De tornada ens parem a les Orgues d'Illa, un indret d'elevat interés geològic. Podeu trobar una descripció detallada al següent bloc.

I després de la visita un altre cop cap al Pla de l'Estany. Esperem que aquesta entrada al bloc us hagi agradat i que no tardem tant en tornar a penjar-ne una de nova.

Salut i felicitat!

Xevi, Sílvia, Mer i Maiol

Una llúdriga al Serinyadell

A vegades els dies més ensopits et deparen una sorpresa ben agradable.

Fa temps que des de Limnos es té constància que la llúdriga utilitza el Serinyadell com a connector entre l'Estany de Banyoles i el Fluvià, on es coneix l'existència de varis individus de llúdriga.

És així com el passat 15 d'octubre Limnos va organitzar una sortida conjuntament amb l'AMPA del Ceip Bora Gran de Serinyà per tal de buscar rastres d'aquesta espècie tan emblemàtica i seductora ambientalment. Aquell dia una trentena de persones vam poder constatar que la llúdriga habita el Serinyadell, ja que vam trobar-hi una femta característica d'aquesta espècie.

Doncs avui per sorpresa nostra, just quan havia parat de ploure, hem sortit a passejar per la vora del Serinyadell i hem vist una llúdriga formidable menjant crancs i nedant tranquilament.

Una visió fantàstica per acabar el cap de setmana amb l'esperança que la llúdriga es deixi veure més sovint pel Serinyadell i que entre tots tinguem cura d'aquesta riera, ara sí, hàbitat de la llúdriga. Axí doncs es constata que la llúdriga comparteix aquesta riera amb els serinyanencs i les serinyanenques i esperem que a partir d'ara la conservació dels hàbitats aquàtics sigui una prioritat per a tots nosaltres.

Mira el vídeo al Canal Limnos de Youtube

Manifestacions lacustres al Pla de l'Estany

Aquest any està essent un any excepcionalment plujòs a la primavera i això ha permès omplir ja vàries vegades el Clot d'Espolla. Sembla ser que després d'una llarga letargia, aquest fenomen càrstic se'ns manifesta amb tota la seva amplitud. En certa manera deu estar indignat també i no ens vol abandonar. Deixem doncs que acampi tan temps com vulgui a la nostra comarca i aprofitem-lo, gaudim-ne àmpliament, no només de l'aigua sinó també de la vida efímera que arrossega amb la gran població d'amfibis que hi està apareixent.

Des de Serinyà es pot fer una bonica excursió que travessa el Pla de Martís fins a Espolla i tornar després resseguint el Serinyadell, que ara baixa cabalós com mai, pel Parc de les Coves.

Una escapada al País dels Càtars (i II)

L´últim dia, ja de tornada cap al Pla de l'Estany, visitem la ciutat de Narbona. És una ciutat que amb un matí es poden visitar perfectament els llocs més interessants destacant els següents; Palau Vell, el Palau dels Arquebisbes i la Catedral de Sant Just i Sant Pastor. Cal esmentar també la Via Domícia, el Museu Arqueològic, el Museu d'Art i Història, el Teatre de Narbona, el canal de la Robina que creua la ciutat, l'església de Nostra senyora de la Morguiá ('La Mourguié' en francès. cat. Mongia) del segle XIII amb un museu lapidari, la basílica de Sant Pau-Sèrgi i el Mercat cobert.

Via Domícia amb el Palau Vell i el Palau dels Arquebisbes al fons.

Canal de la Robina que creua la ciutat

Mercat cobert

Gàrgola

Catedral de Sant Just i Sant Pastor

Una escapada al país dels càtars (i II)

El quart dia visitem l'abadia de Sant Hilari. Hom considera que aquesta antiga abadia benedictina fou fundada en el segle VIII. Dedicada inicialment als sants Sadurní i Hilari, tot i que finalment seria coneguda només amb el nom de Sant Hilari. Hi ha una tradició que diu que l’establiment fou fundat el segle VI pel mateix Hilari, primer bisbe de Carcassona, que fou martiritzat en aquella ciutat.

Aquesta abadia també té un interés vinícola ja que els monjos de Sant-Hilari han contribuït enormement descobrint la fermentació natural sobre la que es fonamenta el "champagne" molt abans que la fórmula arribés a la regió d’aquest nom. La descoberta es remunta de fet al segle XVI, i ha format la "blanquette" que encara avui és l’orgull de la veïna regió de Limoux.

Abadia de Sant Hilari

El mateix dia també vam visitar el poble de Lagrasse i que forma part de les rutes dels "Pobles més bonics de França". Llocs i monuments d'interés:

• El nucli medeval: muralles, carrerons estrets, mercat cobert...
• L'abadia de Santa Maria de la Grassa: situada a la riba de l'Orbieu, enfront del poble.
• El Pont Vell: datat el 1303 i refet els segles XVII i XIX.
• L'església de Sant Miquel: d'estil gòtic.
• Ruïnes del priorat de Sant Miquel de Nahuze: situades a la muntanya d'Alaric.

Lagrasse

També vam tornar a fer una visita a les rescloses del Canal del Migdia per veure el seu funcionament al costat de Carcassona.

Rescloses del canal de Midi

Una escapada al país dels càtars (i II)

El tercer dia decidim visitar el poble de Menèrba (fr. Minerve). Aquest poble d'un centenar d'habitants està lligat tràgicament a la història de la croada contra els càtars.

El poble en època dels càtars pertanyia a la dinastia dels Trencavell i va ser sotmès a un terrible setge per part de Simó de Montfort amb una pluja constant de pedres llançades per quatre trabuquets. Un cop conquerit el poble van cremar-hi 140 càtars que no van voler abjurar de la seva fe. Tal com diu A. Dalmau; "va ser la primera foguera de la croada....").

Vista de Menèrba des de l'aparcament

Monòlit del menerbès Jean - Luc Séverac en honor als càtars (1983) davant l'església romànica de Sant Esteve que va ser purificada pels croats després de la capitulació.

Trabuquet per on els croats atacaven Menèrba

Després ens vam dirigir fins a Homps per donar una volta pel Canal del Migdia, una obra única d'enginyeria hidràulica que travessa occitània d'est a oest.

Una escapada al país dels càtars (i II)

El segon dia decidim acostar-nos fins a Tolosa de Llenguadoc i dedicar-hi tot el dia. Tolosa fou cap i casal del comtat medieval del seu nom , víctima de tres importants setges (1211, 1215 i 1218) durant la croada i governat en l'època dels càtars per la nossaga dels raimon: Raimon V (1148-1194), Raimon VI el Vell (1194-1222) i Raimon VII el Jove (1222-1249). Uns comtes que segons A. Dalmau "van fer tots els equilibris imaginables per fer compatible la seva fe catòlica amb la fe herètica de molts dels seus súbdits i per preservar com fos els seus territoris"..."finalment no se'n van sortir i gran part del llenguadoc fou annexionat al regne de França el 1271".

A Tolosa visitem la basílica de Sant Serní, la segona església romànica més gran de tot França i la que segons A. Dalmau és l'església més bonica de la ciutat, el convent dels Jacobins on hi trobem la tomba de Tomàs d'Aquino. Aquesta última té una doble nau gótica esplèndida que es corona a l'absis amb un conjunt de 22 nervadires que fan l'efecte d'una enorme palmera.

Sant Serní

Finalment recorrem la zona de la Daurada i els molls de la Garona i de tornada ens trobem la casa d'occitània quasi per casualitat.

Plaça del Capitoli (observeu que la retolació està en Francès i en Occità)

Tomba de Sant Tomàs d'Aquino

Absis coronat amb un conjunt de 22 nervadures