Aquest dilluns hem celebrat el dia europeu de la mobilitat sostenible. Bé això de celebrar ho hem fet alguns. És com el fotimé de dies per no se què o no sé "quantus". Tot i això, aquesta setmana se celebra a la majoria de localitats catalanes i europees de dimensions raonables, tirant a grans, la setmana de la mobilitat sostenible i segura (ha calgut afegir-li això de segura per donar-li més contingut).
Fet i fotut de què es tracta. Doncs això de moure's a diari de manera més sostenible, utilitzant menys el cotxe i més la bicicleta i el transport públic. Però vet aquí el problema, vés tu en bicicleta pel Pla de l'Estany i vigila no et passin pel damunt. Aquí ve del què volia parlar jo, on caraissus, (perdoneu-me el to planer) podem trobar en aquesta comarca carrils-bici en condicions, sense ser embestits per un cotxe o trinxar les nostres parts pujant i baixant voreres o estimbar-nos marge avall.
En aquesta comarca no ho sé perquè els exemples que hi ha no són gaire modèlics. És per això que us vull ensenyar alguns exemples de carrils bici urbans i interurbans que vam tenir la possibilitat de gaudir al Québec, tant a Ciutat de Québec com a Montreal. Allà hi ha caler en abundància, això sí, i gràcies a ells es permeten el luxe de fer parcs al voltant dels carrils bici, bé de fet seria més correcte dir que fan carrils bici a tots els parcs però quan vas al damunt de la bici sembla que tot s'hagi fet pensant en el gaudi del ciclista. I collonut...pots disfrutar del paisatge i de la tranquilitat sense haver de mirar continuament per on trepitges. Això ho vam veure a ciutat de Québec però és que fins i tot al carril-bici urbà de Montreal podies badar sense ser atropellat. El més fort és que la meitat del circuit de Fórmula 1 Jaques Villeneuve era per ciclistes. No et fot! Intenta tu anar de Melianta a Banyoles contemplant el PAISATGE, eh Moi...que quasi ens fotem un pinyo gràcies a un conill que sortia d'una bardissa a l'alçada de Can Branyas. Allò no és un carril-bici, és el Dragon-Khan del Pla de l'Estany.
Algú s'ha fixat en la multitud de gent nouvinguda que travessa la C-150 de Banyoles al polígon de Pont-Xetmar en bicicleta. Encara és hora que algú hagi pensat que és allà on s'ha de posar un carril bici. Així anem. Fins que no s'atropelli algú, perquè és que ni hi ha voreres. Primer s'ha de satisfer la mobilitat obligada amb carrils bici ben condicionats, amples i de dues direccions, una per cada sentit de la via, a banda i banda de la carretera, que uneixi els principals pols d'atracció, ciutat-polígon-ciutat i després ja ens dedicarem a fer rutes cicloturistes.
Vivim encadenats al cotxe i a la dependència del petroli. Plàstics i més plàstics. Espero doncs que acabeu de disfrutar aquesta setmana de la mobilitat sostenible. Per la meva part jo si més no ho he intentat i us puc dir que el meu cos i la meva salut mental ho ha notat, he anat a treballar en bicicleta cada dia, espero continuar-ho fent a partir d'ara, i fins i tot m'he donat el plaer d'agafar la TEISA per anar al cine a Girona. Quin relax, feia temps que no agafava la TEISA, és collonut, admirar el paisatge des d'allà dalt. Bé d'això potser en parlem un altre dia.
Salut i decreixement!
Xevi.
