El Partit Liberal del Quebec va reforçar dilluns passat la seva majoria a la província francòfona del Canadà després de guanyar per tercera vegada les eleccions legislatives, que van tenir l’independentista Partit Quebequès com a segona força política i guanyadora moral dels comicis.
Els liberals van superar els 48 escons que fins ara tenien a l’Assemblea i van arribar als 66 necessaris per obtenir la majoria absoluta i perquè el primer ministre, Jean Charest, tingui les mans lliures per formar govern. Charest va confirmar fa un mes l’avançament dels comicis precisament per aconseguir el que finalment tindrà: la possibilitat de governar amb comoditat per fer front a la crisi financera.
Els independentistes, pe rò, van ser els autèntics guanyadors de la jornada electoral. El Partit Quebequès (PQ) va aconseguir el seu millor resultat des de fa una dècada, fet que ha tornat a despertar el somni de molts de fer del Quebec el país dels francòfons de l’Amèrica del Nord.
Els sondejos pronosticaven una victòria aclaparadora dels liberals de Charest i un percentatge mà xim d’un 30% per al PQ, però la formació independentista va aconseguir més del 35% dels sufragis, que li han donat 51 dels 125 diputats de l’Assemblea.
La líder del PQ, Pauline Marois, de 59 anys, es va obrir pas triomfant entre els entusiastes seguidors que cridaven el seu nom i repetien el somni dels independentistes: “El Quebec, un país”. “Segur que hi arribarem”, va respondre ella als partidaris reunits al centre de la ciutat de Mont-real. “El PQ no és nou, ve de lluny [...]. Sempre haurem de recordar que, encara que estiguem una mica decebuts aquesta nit, el gran somni que tenim per al Quebec està ben viu”, va declarar.
Una crisi beneficiosa
El PQ surt d’una autèntica desfeta, que va tenir lloc després de quedar relegat al tercer lloc a les legislatives del 2007. La crisi interna va forçar un canvi en la direcció. La nova ha obtingut ara un dels millors resultats del partit. Segons molts analistes, el PQ s’ha beneficiat de la greu crisi política i financera que castiga el govern federal d’Ottawa.
(Article extret del diari Avui)
