Ermita de Santa Magdalena

Avui hem aprofitat el bon dia que feia i hem pujat a l'ermita de Santa Magdalena des del santuari de la Salut de Terrades. Hem gaudit d'unes vistes fantàstiques de la plana de l'empordà i de les serres i contraforts del Pirineu.

Els colors de la Provença i la Costa Blava (II)

Fa dos dies que ja no plou i la calor és insuportable. Mentrestant en Mer no para de moure's i donar guerra i com que no podrem fer vacances continuem recordant els dies que vam visitar la Provença i la Costa Blava.

Cassis

Calanques

Marsella

Cathedrale d'images a Les Beaux de Provence

Les Beaux

Les Beaux

Els colors de la Provença i la Costa Blava (I)

Sembla que al Pla de l'Estany la pluja no ens vol deixar. On són aquells dies de juny càlids que podies feinejar a l'hort ben entrada la tarda? Enlloc! L'hort és un sidral de males herbes i sembla que el que tindrem més a prop de disfrutar un bon estiu són els dies que vam passar a la Provença i a la Costa Blava.

Qui tingui interés a veure com són els seus paisatges que doni una volta per aquest bloc.

Salut i bon istiu!

Roussillon

Abadia de Senanque

Village de Gordes

Vaucluse

L'Ille Sur le Sorgue

Palau dels Papes a Avinyó

Aiguamolls en un dia radiant

Una escapada al país dels càtars (IV)

Últim dia de ruta on visitem Carcassona i Las Tors.

Carcassona és una ciutat ja molt coneguda i impressionant, val la pena visitar aprofitant que es troba a tan sols dues hores en cotxe de Girona. La ciutadella, restaurada entre 1853 i 1910, forma part del Patrimoni Mundial establert per la Unesco des de 1997 i constitueix un dels millors exemples existents de ciutat medieval fortificada , tota envoltada d'una doble muralla de tres quilòmetres i un total de 52 torres de guaita.

Carcassona, tal i com ens explica Antoni Dalmau, va ser seu episcopal de catòlics i de càtars, així com el feu principal de la família dels Trencavell, vescomtes d'Albi, Besièrs i Carcassona. El 1209 va ser conquerida per Simó de Montfort i el 1266 pel rei de frança, Lluís VIII.

A continuació ens dirigim a Las Tors un lloc singular i força solitari, de formidable bellesa tal i com el descriu A. Dalmau. Des del mirador vam poder gaudir d'un doble Arc de Sant Martí. Formidable!

Finalment, i abans de marxar definitivament cap a Banyoles, tornem a Carcassona i fem una passejada pel Canal du Midi i la resclosa. Una escapa inolvidable!

Una escapada al país dels càtars (III)

Tercer dia de ruta i visitem Puivert, Montsegur i Foix. Ens aixequem aviat, esmorzem a gust i en quantitat ja que tenim davant un gran dia on veurem el mític castell de Montsegur, plagat de llegendes i d'històries.

Primer de tot visitem el castell de Puivert, un castell privat, en el qual s'ha de pagar entrada, com a la resta. El castell va rendir-se el 1211 a Simó de Montfort. Actualment el castell pertany a un notari de París retirat. És rellevant la sala dels músics on s'hi distingeixen, a les mènsules de les arcades, vuit figures de músics que toquen instruments de l'època.

A continuació ens dirigim a Montsegur. En paraules d'Antoni Dalmau; "Montsegur és sens dubte el lloc més emblemàtic del catarisme, l'autèntic símbol de resistència dels bons homes enfront del papa i de la corona francesa. Lloc de pas estratègic i prou lluny de tot arreu, la jerarquia càtara en va fer a partir de 1232 la seu de l'Església clandestina i el refugi de molts cavallers faidits, en un indret relativament reduït on hi van arribar a encabir-se 400 o 500 persones. Montsegur va capitular l'alba del dia 16 de març de 1244, uns 225 bons cristians hi van ser cremats vius en una immensa foguera." Realment espectacular l'ascensió i les vistes. A partir d'aquí hi ha molta llegenda o veritat sobre el castell que podeu consultar aquí.
Després de visitar el castell ens dirigim a Foix a visitar el castell que conserva dues torres quadrangulars del s. XIII i una de rodona del s. XV. Està molt ben restaurat i té un museu de l'Arieja, però tal i com destaca Antoni Dalmau, la visita no hi és imprescindible, val més fer un tomb per la part vella de la vila i pels agradables voltants de l'església abacial de Sant Volusià (gòtica, del s. XIV).

Una escapada al país dels càtars (II)

El segon dia de ruta ens toca visitar els castells de Puillorenç, Perapertusa i Queribús passant per les Gorges de Galamús.

El primer castell que visitem, el de Puillorenç, a dalt a la imatge, es troba dalt d'una muntanya prop del municipi de la Pradèla. Per pujar-hi es triga un quart d'hora a peu. La part més antiga del castell és del segle X. Segons Antoni Dalmau aquest castell no va tenir cap paper especial en la croada contra els albigesos, però va ser refugi de faidits - sebyors desposseïts de les seves terres- i un dels darrers en capitular, el 1256. La seva importància també rau en què fou un dels "cinc fills de Carcassona", és a dir, una de les fortaleses reials que protegien la frontera que separava el regne de França del regne de Catalunya i Aragó.

El segon castell del dia que visitem és el de Perapertusa però abans d'arribar-hi ens aturarem a admirar les Gorges de Galamús.


El castell de Perapertusa es troba dins el terme de Sant Pau de Fenollet. Aquest és un dels grans que visitem ja que té una extensió aproximada de 9.000 m2 i es troba situat a 796 m. Aquest castell també forma part dels "cinc fills de Carcassona".


Finalment visitem un altre castell que forma part dels "cinc fills de carcassona", el de Querbús, situat a 728 m. d'alçada. El castell data dels segles XIII - XIV. Se'n destaca l'anomenada capella de Sant Lluísa la tercera planta de la torre, una sala d'un gòtic promitiu que té un curiós pilar en forma de palmera .