Sortida als Rasos de Tubau (Alt Berguedà)

Ahir vam fer la primera sortida de l'any amb els/les companys/es del CEB. Feia temps que no en fèiem cap amb el Centre i ahir vam estrenar la temporada de caminades. Els del Centre van recuperar el "trio calavera" però aquesta vegada vam demostrar de què som capaços i vam seguir el grup sense defallir tot i la calor asfixiant que feia.

Us adjunto una petita ressenya de la sortida guiada per en Joan Surroca i en Paco Torres. Felicitats pequè va valdre molt la pena, tant per les explicacions d'en Joan com per les vistes des dels rasos de Tubau. Per cert el vocal també ho va fer molt bé, en "Xari" tot i que vam trobar a faltar l'arrós de final de ruta.

Fins la pròxima companys/es!

Els Rasos de Tubau són pràcticament als límits entre el Berguedà i el Ripollès. Per la seva banda septentrional formen una cinglera molt llarga i característica que es desploma sobre les valls de la Pobla de Lillet i de Gombrèn. Per la banda meridional, en canvi, formen una sèrie de pendents arbrats i de pastures, que van perdent alçada cap a Sant Jaume de Frontanyà, el punt que hem triat per començar i acabar la nostra caminada. El paisatge és de bosc de pins, aulines i roures, molt frondós, amb zones de prat molt boniques. No hi ha dificultats ni grans desnivells, per tant la caminada és apta per a tothom mínimament entrenat.

L’itinerari i l’horari són els que us descrivim tot seguit:

Sortida de Sant Jaume de Frontanyà (1.071m) – Collet de Sant Jaume (1.160m) (24 min) – Font de la Mata (9 min) – Can Roma (1.187m) (17 min) – Coll de la Creu del Soler (1.310m) (20 min) – El Roquerol (1.240m) (10 min) – Les Balmes (5 min) – Capdamunt del Cingle de Mordolar (1.420m) (35 min) – Pedró de Tubau (1.543m) (30 min) - Coll de la Bassa de Corrubí (1.475m) (13 min) – Veïnat de Corrubí (1.215m) (37 min) – Collet de Tubau ( 1.195m) (20 min) – Sant Esteve de Montner o de Tubau ( 1.160m) (10 min) – Rec del Llimosell (15 min) – Can Cintet (22 min) – Arribada a Sant Jaume de Frontanyà (13 min)

Com podeu comprovar, 4 hores i 40 minuts de temps real de marxa, de manera que es pot fer sense grans esforços. Cal portar esmorzar, dinar i abundant provisió d’aigua. Roba lleugera, algun abrigall i impermeable per si de cas. És recomanable un producte repel•lent d’insectes, crema solar i barret o gorra.

El diumenge vam aprofitar per visitar Nimes. La veritat és que val molt la pena. Ens vam aixecar aviat i vam ser dels primers a entrar a les Arenes, un amfiteatre molt ben conservat on els gladiadors lluitaven. Amb l'ajuda d'un audiòfon vam seguir les explicacions de la visita lliure que feiem.

Després de les Arenes vam visitar el temple romà de la Maison Carre on es projectava un audiovisual de 22 minuts sobre els personatges més il·lustres de Nimes. Finalment vam pujar a la Torre Magna passant pels jardins de la Fontaine, on hi ha el temple de Diana. Des d'aquesta torre construïda pels romans es pot divisar tot Nimes, una vista espectacular.

Ja pensant en tornar cap a Girona ens vam arribar al Pont du Gard, un aqueducte impressionant que porta aigua de la ciutat d'Uzes a Nimes, on vam dinar.

Tot plegat van ser tres dies molt intensos i que recomanem vivament a tothom. Nosaltres ja pensem en tornar-hi.

Parc Ornitològic de la Camarga (Pont du Gau)

Escapada a la Provença i la Camarga (Occitània)

El nostre viatge a la Provença i la Camarga tot i començar un xic accidentat va anar molt bé. Amb tres hores de cotxe ens vam plantar a Nimes on vam fer nit a l'Hotel Majestic. La ciutat és preciosa i té un llegat romà importantíssim el qual vam descobrir l'últim dia.

El dia 1 de maig vam visitar la fira de la ceràmica a Saint Quentin de la Poterie on una sèrie d'artistes fan una descarregada de la seva obra amb alguns defectes i pots comprar-se a molt bon preu. Sens dubte ens vam firar amb algunes peces. A la nit vam anar a sopar amb els mateixos ceramistes però abans vam gaudir d'un dinar en un Domain de la provença amb els companys de curs de ceràmica de la Sílvia. Vam degustar plats típicament catalans com els cigrons amb cansalada de Pujals dels Pagesos. També a la tarda vam visitar el poble.

Dissabte ens vam desplaçar al poble d'Aigües Mortes, una ciutat fortificada al costat de les salines de la Camarga. Vam recòrrer les seves muralles ben conservades i ens vam passejar pels seus carrers.

A la tarda vam visitar el Parc ornitològic de la Camarga on vam veure multitud d'aus, les més abundants els flamencs. També vam veure els típics cavalls i toros de la Camarga i fins i tot castors.

Manifestació contra la política ambiental de la Generalitat

Què pretenem? Els col·lectius ciutadans, entitats ecologistes i plataformes de defensa del territori adherits a la convocatòria hem considerat necessària aquesta campanya per:
- fer visibles els nombrosos conflictes ambientals arreu del nostre territori
- fer front a les agressions al territori, al medi i la salut arreu del Principat de Catalunya
- mostrar el nostre rebuig al model socioeconòmic actual, que comporta l’actual crisi i la destrucció del territori, per demanar un canvi profund cap a un model alternatiu veritablement sostenible
Per què? El gran nombre de conflictes ambientals existents actualment al país ha fet palès que el Govern de la Generalitat no respecta els interessos generals de la població. Malgrat els discursos oficials, el Govern i les institucions afavoreixen els interessos de les grans corporacions privades i destinen els recursos públics a la continuïtat d’un model neoliberal obsessionat pel creixement, responsable de la crisi econòmica i ambiental actual, i incompatible amb la preservació del medi ambient, l’equilibri territorial i el benestar social.

Denunciem: que malgrat que el color del Govern hagi canviat, aquest desenvolupa una política ambiental continuista respecte la que ja va generar protestes l’any 2001, que segueix sent ineficaç i contrària als interessos de la població; que afronta la crisi ambiental que provoca ignorant qualsevol demanda de canvi, amb mitjans repressius i retallada de drets i llibertats (per exemple, judicialització de les accions reivindicatives i de defensa del territori- Pla CAUFEC, transgènics,...). Denunciem l’ús pervers del llenguatge i el maquillatge “ambiental”, i la manipulació informativa que sovint reflecteixen molts mitjans de comunicació.
Demanem: un nou model de política ambiental, territorial i de sostenibilitat que impliqui transversalment els Departaments (Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Educació, Economia i Finances, Innovació, Universitats i Empresa, Medi Ambient i Habitatge, Política Territorial i Obres Públiques i Salut,).

Reclamem: que es posin en marxa nous models participatius per una consulta pública real i efectiva, que permeti un planejament urbanístic, territorial i d’infraestructures basat en un veritable consens. Més enllà de l’insuficient model de democràcia representativa actual (partitocràcia), cal un nou marc democràtic que possibiliti a la ciutadania implicar-se en la presa de decisions públiques. Cal normalitzar procediments i consultes que possibilitin la participació directa de la ciutadania en la presa de decisions.

Finalment, malgrat considerem que cal un canvi de model econòmic i polític, considerem que no poden passar per alt la incompetència, les decisions errònies, la manca de transparència, el desconeixement i la desatenció al territori de la gestió del Govern del President Montilla. Per això, reclamem que s’assumeixi la mala gestió del territori, que s’atengui la nostra demanda de DIMISSIÓ DELS CONSELLERS DE MEDI AMBIENT I HABITATGE, POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLQUES i AGRICULTURA, ALIMENTACIÓ I ACCIÓ RURAL i es comenci un canvi profund en l’actual gestió pública.
Manifest Contra la Política
Ambiental del Govern de la Generalitat
Defensem el territori!

Eleccions al Québec

El Partit Liberal del Quebec va reforçar dilluns passat la seva majoria a la província francòfona del Canadà després de guanyar per tercera vegada les eleccions legislatives, que van tenir l’independentista Partit Quebequès com a segona força política i guanyadora moral dels comicis.

Els liberals van superar els 48 escons que fins ara tenien a l’Assemblea i van arribar als 66 necessaris per obtenir la majoria absoluta i perquè el primer ministre, Jean Charest, tingui les mans lliures per formar govern. Charest va confirmar fa un mes l’avançament dels comicis precisament per aconseguir el que finalment tindrà: la possibilitat de governar amb comoditat per fer front a la crisi financera.

Els independentistes, però, van ser els autèntics guanyadors de la jornada electoral. El Partit Quebequès (PQ) va aconseguir el seu millor resultat des de fa una dècada, fet que ha tornat a despertar el somni de molts de fer del Quebec el país dels francòfons de l’Amèrica del Nord.

Els sondejos pronosticaven una victòria aclaparadora dels liberals de Charest i un percentatge màxim d’un 30% per al PQ, però la formació independentista va aconseguir més del 35% dels sufragis, que li han donat 51 dels 125 diputats de l’Assemblea.

La líder del PQ, Pauline Marois, de 59 anys, es va obrir pas triomfant entre els entusiastes seguidors que cridaven el seu nom i repetien el somni dels independentistes: “El Quebec, un país”. “Segur que hi arribarem”, va respondre ella als partidaris reunits al centre de la ciutat de Mont-real. “El PQ no és nou, ve de lluny [...]. Sempre haurem de recordar que, encara que estiguem una mica decebuts aquesta nit, el gran somni que tenim per al Quebec està ben viu”, va declarar.

Una crisi beneficiosa
El PQ surt d’una autèntica desfeta, que va tenir lloc després de quedar relegat al tercer lloc a les legislatives del 2007. La crisi interna va forçar un canvi en la direcció. La nova ha obtingut ara un dels millors resultats del partit. Segons molts analistes, el PQ s’ha beneficiat de la greu crisi política i financera que castiga el govern federal d’Ottawa.

(Article extret del diari Avui)

Fotos del viatge

Hola a tots i a totes.
Com vam prometre, tot i que una mica tard, ens disposem a penjar les fotos del viatge al Québec. Fa uns dies vam penjar les de Nova York perquè ens feia gràcia ja tenir-les pel blog i que la gent les anés veient. Ara però ja volem penjar la resta. Pot semblar estrany perquè ja fa molt de temps que hem tornat però és que ens ha sigut impossible trobar un moment per asseure'ns davant l'ordinador i posar en ordre les més de 1.500 fotos que vam fer. Es tracta de destriar les més rellevants i que la visualització de les diaposives no es faci pesada.
Avui penjarem la primera part del viatge, les dues primeres setmanes al Qúebec, i quan diem Québec volem dir Qúebec, o sigui que hem tret les d'Ontario, la província veïna i de cultura anglosaxona. El Québec és un món apart dins del Canadà i es mereix que li dediquem un apartat especial dins la presentació de fotografies.
Aquesta primera part de fotos reflecteix la nostra estada a Montreal, tot just acabats d'arribar de Girona, la visita a Ciutat de Québec on ens retrobem amb en Lluís i la Maria, el viatge amb en Lluís, la seva mare i el seu germà cap a Ottawa i la visita al complex olímpic de Montreal ja de tornada. Per la segona part us deixarem les fotografies dedicades a la província d'Ontario i l'última ja seran les fotografies de natura del Québec.
Esperem que les disfruteu com ho hem fet nosaltres tot triant-les.
Que vagi de gust!

PS: us recomanem que les mireu mentre escolteu la música de Samian o de Loco Locas que trobareu a l'apartat de música del blog, uns dels grups més representatius de la música de combat del Québec.