Fotos del viatge

Hola a tots i a totes.
Com vam prometre, tot i que una mica tard, ens disposem a penjar les fotos del viatge al Québec. Fa uns dies vam penjar les de Nova York perquè ens feia gràcia ja tenir-les pel blog i que la gent les anés veient. Ara però ja volem penjar la resta. Pot semblar estrany perquè ja fa molt de temps que hem tornat però és que ens ha sigut impossible trobar un moment per asseure'ns davant l'ordinador i posar en ordre les més de 1.500 fotos que vam fer. Es tracta de destriar les més rellevants i que la visualització de les diaposives no es faci pesada.
Avui penjarem la primera part del viatge, les dues primeres setmanes al Qúebec, i quan diem Québec volem dir Qúebec, o sigui que hem tret les d'Ontario, la província veïna i de cultura anglosaxona. El Québec és un món apart dins del Canadà i es mereix que li dediquem un apartat especial dins la presentació de fotografies.
Aquesta primera part de fotos reflecteix la nostra estada a Montreal, tot just acabats d'arribar de Girona, la visita a Ciutat de Québec on ens retrobem amb en Lluís i la Maria, el viatge amb en Lluís, la seva mare i el seu germà cap a Ottawa i la visita al complex olímpic de Montreal ja de tornada. Per la segona part us deixarem les fotografies dedicades a la província d'Ontario i l'última ja seran les fotografies de natura del Québec.
Esperem que les disfruteu com ho hem fet nosaltres tot triant-les.
Que vagi de gust!

PS: us recomanem que les mireu mentre escolteu la música de Samian o de Loco Locas que trobareu a l'apartat de música del blog, uns dels grups més representatius de la música de combat del Québec.

Barraques de Banyoles 2008

"Amb més de 20 anys d'història, les barraques de Banyoles continuen apostant per una programació musical potent, en un espai on les entitats prenen la paraula i construeixen les seves pròpies barraques, transformant el recinte de La farga en un espai cultural i festiu."
www.barraquesbanyoles.cat

A més a més:
- Dissabte 18 exhibició de bitlles catalanes davant la barraca del Col·lectiu la Falç del Pla de l'Estany.
- Diumenge 19 tirada de ferradura i clavada de claus en un soc, a càrrec dels Amics de l'Esport Rural al recinte de Barraques.

Salut i bona festa!!

Setmana de la mobilitat i carrils bici

Aquest dilluns hem celebrat el dia europeu de la mobilitat sostenible. Bé això de celebrar ho hem fet alguns. És com el fotimé de dies per no se què o no sé "quantus". Tot i això, aquesta setmana se celebra a la majoria de localitats catalanes i europees de dimensions raonables, tirant a grans, la setmana de la mobilitat sostenible i segura (ha calgut afegir-li això de segura per donar-li més contingut).

Fet i fotut de què es tracta. Doncs això de moure's a diari de manera més sostenible, utilitzant menys el cotxe i més la bicicleta i el transport públic. Però vet aquí el problema, vés tu en bicicleta pel Pla de l'Estany i vigila no et passin pel damunt. Aquí ve del què volia parlar jo, on caraissus, (perdoneu-me el to planer) podem trobar en aquesta comarca carrils-bici en condicions, sense ser embestits per un cotxe o trinxar les nostres parts pujant i baixant voreres o estimbar-nos marge avall.

En aquesta comarca no ho sé perquè els exemples que hi ha no són gaire modèlics. És per això que us vull ensenyar alguns exemples de carrils bici urbans i interurbans que vam tenir la possibilitat de gaudir al Québec, tant a Ciutat de Québec com a Montreal. Allà hi ha caler en abundància, això sí, i gràcies a ells es permeten el luxe de fer parcs al voltant dels carrils bici, bé de fet seria més correcte dir que fan carrils bici a tots els parcs però quan vas al damunt de la bici sembla que tot s'hagi fet pensant en el gaudi del ciclista. I collonut...pots disfrutar del paisatge i de la tranquilitat sense haver de mirar continuament per on trepitges. Això ho vam veure a ciutat de Québec però és que fins i tot al carril-bici urbà de Montreal podies badar sense ser atropellat. El més fort és que la meitat del circuit de Fórmula 1 Jaques Villeneuve era per ciclistes. No et fot! Intenta tu anar de Melianta a Banyoles contemplant el PAISATGE, eh Moi...que quasi ens fotem un pinyo gràcies a un conill que sortia d'una bardissa a l'alçada de Can Branyas. Allò no és un carril-bici, és el Dragon-Khan del Pla de l'Estany.


Algú s'ha fixat en la multitud de gent nouvinguda que travessa la C-150 de Banyoles al polígon de Pont-Xetmar en bicicleta. Encara és hora que algú hagi pensat que és allà on s'ha de posar un carril bici. Així anem. Fins que no s'atropelli algú, perquè és que ni hi ha voreres. Primer s'ha de satisfer la mobilitat obligada amb carrils bici ben condicionats, amples i de dues direccions, una per cada sentit de la via, a banda i banda de la carretera, que uneixi els principals pols d'atracció, ciutat-polígon-ciutat i després ja ens dedicarem a fer rutes cicloturistes.

Vivim encadenats al cotxe i a la dependència del petroli. Plàstics i més plàstics. Espero doncs que acabeu de disfrutar aquesta setmana de la mobilitat sostenible. Per la meva part jo si més no ho he intentat i us puc dir que el meu cos i la meva salut mental ho ha notat, he anat a treballar en bicicleta cada dia, espero continuar-ho fent a partir d'ara, i fins i tot m'he donat el plaer d'agafar la TEISA per anar al cine a Girona. Quin relax, feia temps que no agafava la TEISA, és collonut, admirar el paisatge des d'allà dalt. Bé d'això potser en parlem un altre dia.

Salut i decreixement!

Xevi.

Ja som a casa!!

Ahir al matí vam sortir a les dues del migdia de Quebec. Després de 4 hores amb autobús vam arribar a l'aeroport de Montreal. Vam agafar l'avió i després de 6 hores i mitja hem aterrat avui al matí, les 10:30 hora catalana, a Barcelona. De fet només hem dormit 3 hores i durant tot avui portem la son a sobre. No podem dormir si no els efectes del jet lag serien catastròfics. Aguantarem fins les deu, que demà a les 7 ens hem d'aixecar per tornar a la rutina.

Tot ha anat molt bé, com una seda. La Tura i en Bernat ens han vingut a recollir a Flaçà, primer poble-pàtria nostre. Ens hem ben guanyat l'arròs que ens ha fet la Montse només d'arribar a Bordils.

Esperem que us hagi fet gràcia anar-nos seguint amb el bloc. Nosaltres ens ho hem passat molt bé escrivint-hi i us volem agrair a tots i a totes els qui ens hàgiu visitat.

En els propers dies penjarem un power point amb una tria de les fotos del viatge. Si a algú li fa gràcia veure les 1.560 fotos que hem tirat que passi per casa, serà molt ben rebut/da ;)

Salut i fins la pròxima!!

Aquarium

El divendres al matí, ja a mig gas, per ser l'últim dia sencer que estàvem a Ciutat de Québec, vam decidir anar a veure l'aquarium. Vam agafar un bus que ens va deixar allí mateix, vam poder veure una parella d'ossos polars, morses, foques i moltíssims peixos.

A la tarda, un cop ens vam haver despedit de la Maria i en Lluís que marxaven cap a Todousac, aquest cop amb la Sani i en Julio que havien arribat el dia abans; vam anar de compres per tornar a passejar pels carrers de Ciutat de Québec. Vam acabar sopant en un lloc on vam poder degustar una hamburguesa de cérvol.

Estem a punt de marxar cap a Montreal. D'aquí una hora i mitja ens surt l'autobús. A les 10 del vespre surt l'avió i arribarem a les 11 del matí hora catalana.

Esperem poder-nos retrobar tots plegats ben aviat.

Salut!!

L'Illa d'Orleans

Avui hem decidit prendre'ns el dia amb una mica de calma. Després d'haver deixat la mare i el germà d'en Lluís a l'estació de busos, ja que avui tornaven cap a girona, nosaltres ens hem dirigit cap a l'Illa d'Orleans, una illa agrícola al costat de Quebec. S'hi cultiven, a part de cereals, pomes, maduixes, blauets i gerds.

Bàsicament ens hem dedicat a visitar alguna vinya tradicional, una xocolateria, una pastisseria i hem dinat a la platja mentre baixava la marea.

A la tarda en Lluís ens ha ensenyat la Universitat Laval de Quebec. Hem pogut veure on treballen amb la Maria i els projectes de recerca amb els quals col·laboren. Ens ha sorprès que totes les facultats es comuniquen subterràniament a través de túnels per quan arriba l'època de fred i a fora estan a -20 graus.

Un dia tranquil, em sembla que és el primer que hem tingut després de 6.000 km amb avió, 3.200 amb cotxe, 1.600 amb autobús, 250 amb tren, 20 amb bicicleta, unes 50 milles amb vaixell i molts kilòmetres a peu.

PS: Per cert trutxa hem visitat una forja de ferro. Crec que el teu pare hauria d'explotar més el tema turístic i fer visites guiades pel taller.

Je me souviens

Feia dies que us voliem explicar una de les coses que impacta més quan veus les matrícules dels cotxes i és la frase que porten grabada sota el número: "Je me souviens". La traducció literal és "Me'n recordo" i ve a significar que el poble quebequés recorda quan va perdre la independència davant l'imperi britànic convertint-se en una part més del Canadà. O sigui que porten grabat a la matrícula que es recorden quan eren un poble independent i que van ser derrotats. Això va ser el 1759.

No sé què hauríem de portar nosaltres a la matrícula. Bé de fet ells ja han pogut celebrar dos referèndums d'autodeterminació i nosaltres cap. L'últim els va anar de ben poc però no perden l'esperança.

"Je me souviens", no oblidem!!